assedegada

Avui, a l'Estonnac del C/ Aragó, la Inma ha dit el seu sí definitiu a Jesús i a la Companyia de Maria. He tingut la gran sort de poder ser-hi present, gràcies Inma. Us explicaré una mica com ho he viscut:

Sempre m'emociona veure a gent que es compromet amb Jesús... m'omple de goig. Suposo que als que coneixeu més el meu camí no us extranya, oi? ;) Egoístament, aquestes cel·lebracions em serveixen per "reafirmar" (s'escriu així?) la meva vocació: Sí Jesús! Et vull seguir! Per si fos poc, Jesús mateix em fa sentir el Seu amor desbordant, com dient-me: t'espero. Així que si hi havia qualsevol dubte, desapareix tot seguit. No sé, costa molt d'explicar... però per que us feu una petita idea. Sé que no sóc jo qui cel·lebra els vots, i que senti tot això dins meu no vol dir que no estigui pel que passa al meu voltant, al contrari, ho visc molt intensament: tan més com més conscient sóc que és el que vull.

Per altra banda, avui ha sigut un dia de retrobada amb gent que feia segles no veia, gent que veig més sovint i gent que no esperava trobar-me.  Ha estat una tarda ben intensa. Bé, espero no haver xerrat més del compte i que no us hagi embolicat gaire amb les meves paraules. Ad maiorem Dei gloriam!

¡MUCHAS FELICIDADES, INMA!