ah... la pluja!
Aquesta nit no ha deixat de ploure, i no ha sigut un plujim d'estiu, no no... ha sigut una Senyora Tempesta, amb noms i cognoms, és a dir, amb Llamps i Trons... a vegades semblava que el pis tremolava... ;) I avui el cel és negre, encara... no ha plogut prou?
Pel que dic sembla que la pluja no m'agradi i m'encanta... el que més m'agrada és la olor de terra mullada... mmmh... no em cansaria mai d'olorar-la, és com si m'entrés ben endins i em netejés tots els racons... és una sensació que m'encanta! I el seu so quan repica contra el terra... em passaria hores escoltant-lo! La pluja convida al recolliment i la contemplació. Beneïda sigui la pluja!
