09/08/2007

Quina patejada!

Per fer el camí de la feina a casa tinc dúes opcions:

- agafar el bus que va directe a Rubí

- agafar qualsevol bus, baixar a l'estació de St. Cugat i agafar el tren fins a Rubí.

Ahir vaig optar per la primera. Doncs a mala hora! Es veu que a l'agost canvien la ruta - i els horaris, però això ja se sap- i no ho avisen enlloc (bé, ho avisen els primers díes i després ho treuen, em van  dir unes senyores) així que jo tota panxa i de sobte veig que abans de la meva parada fa un tomb cap a una altra banda, vaig picar de seguida, però hi havia un bon tros. Total, que vaig preguntar com s'hi arribava a l'estació (que està al costat de casa) i vaig tornar caminant. Mitja horeta, vaig trigar...

Però "no hay mal que por bien no venga", diuen. Així vaig conéixer el carrer Montserrat, el de St. Ignasi, St. Francesc, St. Joan, el forn de la moreneta... Vés per on! Només em faltaven Sta. Teresa i St. Benet... llàstima! :P Va ser graciós el trobar-me de sobte amb tots aquests carrers... jeje!!

Posted by Zoileta at 08:00:40 | Permanent Link | Comments (1) |
Comentarios
1 - A mi em va passar una cosa semblant a Palestina, d'això de "No hay mal que por bien no venga". En alguns moments tenia uns plans determinats però no sortien com ho tenia previst. Com que no anava estressada com es va per aquí, m'hi posava tranquil·la, m'esperava i llavors em passaven anècdotes molt millors que si hagués fet el que estava planejat. Aquí anem tots esverats, estressats... i les presses (i preocupacions) no ens deixen veure que quan es tanca una porta se n'obra una altra, i de vegades molt millor que la que s'ha tancat. Sempre hi ha una part positiva darrere de tot, però cal saber descobrir-la. Amb tranquil·litat... (Comment this)

Escrito por: Saltimbanquineta at 2007/08/09 - 12:32:26
Escribir comentario