assedegada

Ja fa un temps, en Sergi ens parlava al seu blog sobre la sinceritat:

http://sergidassis.blogspot.com/2007/06/sobre-la-sinceritat.html

I hi vaig deixar un comentari dient que potser algun dia parlava del tema i vet aquí, avui toca. Potser sigui un dels valors que més valoro (valgui la redundància), sempre m'ha agradat ser sincera amb la gent i amb mi mateixa. Les expressions del tipus "quedar bé", "donar bona imatge"... per mi no valen; a vegades la gent em respon a coses que dic: - ara sí que has quedat bé!- i jo els contesto que a mi quedar bé o no tant me fa, que dic el que penso i ja està.

Potser tot això sona una mica, com dir-ho... massa "a saco". Recordo que a un curs sobre valors que ens van fer a la parròquia, ens van dir que tots els valors són cristians. A mi em va extranyar que, per exemple, el valor de la immediatesa pugui ser cristià i vaig anar a comentar-li al professor: - el secret està en saber trobar l'EQUILIBRI, tots els extrems són dolents.- La idea és aquesta. Equilibri... quin gran tema! I què complicat... realment els extrems de tot són dolents, així doncs: hem de ser sincers però entre poc i massa, no fos cas... no per això deixaré de dir el que penso: hi ha moltes maneres de dir les coses i pots ser sincer sense fer mal, crec jo... Si algún dia ho fes (deixar de dir el que penso), m'estaria enganyant a mi mateixa i a l'altre també i això és el pitjor. Després tot se sap, a més, no diu l'Evangeli que "no hi ha res de secret que no s'hagi de revelar ni res d'amagat que no s'hagi de saber (Mt. 10,26)"? (ei, em sembla que he aprés a posar links! m'estic emocionant! jajaj!!) Per tant, no és millor dir-ho des d'un principi? És clar que tot això és molt abstracte i molt relatiu, només estic donant la meva visió personal. 

El que vull dir amb tot plegat (a veure si m'aclaro d'una vegada!), és que no m'agraden les falsedats ni les hipocresies (a algú li agraden?) i que m'agrada mostrar-me a la gent tal com sóc: escrivia a un recés de fa poc pregant no sé quina lectura evangèlica que jo només vull ser transparència de tots els dons que Déu em dona i de tot allò que Ell em fa sentir, perquè si ho rebo, serà per compartir-ho, o no?? O ho aniré acumulant com el del graner? I què en faré?

Que el Senyor m'ajudi a trobar l'equilibri en tot i a ser sincera tot posant-m'hi a la pell de l'altre i sobretot, estimant-lo.

Ahir va ser el Sagrat Cor de Jesús i al Monestir va haver-hi vetlla de pregària tot el dia. Doncs bé, hi vaig anar una estona (s'ha d'aprofitar, aquestes coses! ;)) i vaig veure que l'altar estava molt maco: amb el Santíssim al mig, espelmes i un ram de flors blanques preciós, però tot això entre reixes! No ho vaig entendre: a cas tenen por que algú s'emporti al Santíssim?? O que algú façi alguna "malifeta"? Ja em diràs!! Home, no és el mateix tenir-lo a la vista que "a ratlles" :P, aquest és el Déu proper de Qui parlen? Què vols que et digui, a mi les reixes me l'allunyen que no pas altra cosa... perquè sé que Ell és al meu cor i al de tots, que sinó... jajaj!! Però no em digueu que si les reixes no hi fóssin la cosa no canviaria... crec que l'actitud de pregària no hagués sigut la mateixa, si l'altar quedés obert, la pregària segur que hagués estat molt més oberta i propera, penso jo.

En fi, que vaig fer pregària igual i va anar bé eh... però no em va agradar veure al Santíssim "empresonat"... et queda com llunyà i és com fred... Però vaja, que això és tan sols una opinió, està clar.

Cada matí, de camí a la feina (en el meu cas)/cole (en cas de ma germana), passem amb el cotxe (el condueix la mare, que sempre ens acompanya, és una santa...) per davant de camps (pocs que queden, dissortadament...tampoc us penseu que són grans camps, eh) plens de flors precioses... i al fons, la muntanya. Sempre em quedo meravellada contemplant aquest espectacle de color... i al fons, l'Horeb... i com m'agradaria baixar del cotxe i passejar-me per entre les flors i contemplar-les de prop... i caminar cap a la Muntanya Sagrada...

M'impressiona tant, la creació! Com és possible que d'una llavor, surti tanta formosor?? D'una petita llavor, grans arbres? És tot un misteri, aquest! Això mateix es pot comparar a la persona humana: del no-res, ens anem formant secretament com un brodat en el fons de la terra (Sl.139,15), naixem i creixem... exterior i interiorment... és tan gran el misteri, que supera tota paraula, només puc dir: lloat sigui Déu! Perquè tot això és un do Seu.

I m'entristeix veure que els humans "despreciem" aquest do tan gran de Déu, que passem pel costat d'una flor i ni ens aturem a contemplar-la... o que llançem coses pel terra, com si el planeta fos una paperera! Tot això trenca l'harnonia que Déu havia creat perquè en gaudissim, i en comptes de gaudir, ho espatllem... I penso que potser és perquè la gent no sap valorar les coses "petites", perquè tenen al cap idees grans, grans projectes, grans... tot gran. I el petit, què? És veritat, que els petits, insignificants, és els qui la gent margina... i això que són els preferits de Déu! (sort que tenen).

Jo avui puc dir, més que mai, que em sento privilegiada de ser cristiana i de poder veure en una flor la presència amagada de Déu.

**************

MOLTES FELICITATS A TOTES LES MONTSERRATS!!! I ALS MONTSERRATINS MOLT BONA DIADA! Espero que ahir també tinguéssiu molt bona vetlla (us vaig tenir presents des de la distància).

Ahir la impresora semblava que estigués adormida: m'imprimia una pàgina per minut! En sèrio, eh... ;) Em vaig resignar pensant: "aquesta és una bona manera de practicar la paciència". A partir d'aquí se'm en va anar la bola (els qui em coneixeu sabeu que em passa sovint) i vaig pensar que estem massa acostumats a l'immediatesa, a l'eficàcia... ho volem tot a l'instant i quan hem d'esperar més del compte perquè la màquina no funciona o hi ha cua o el que sigui... ja ens posem neguitosos.

Està molt bé poder entrar al google, posar qualsevol cosa i de seguida tens mil i una pàgines per xafardejar, o que vagis a un bar, demanis un cafè i de seguida te'l serveixin... Però... ei! No voleu dir que estem perdent el valor de la paciència? Que està molt bé tot això de trobar les coses ràpid, però... entre poc i massa, no? Que la paciència se'ns esgota a tots, no es pot ser eternament pacient ni eternament optimista ni... clar! Però d'aquí a desentendre'ns, posar-nos el pilot automàtic i funcionar per inèrcia tot el dia... no sé.

És que em fa ràbia veure com anem corrents d'un cantó a l'altre tot el dia. Perquè? Perquè correm tant? És la societat de les presses... anem tan atrafegats que ni pensem a respirar i quan acaba el dia i per fi parem, ens adonem que no hem fet més que anar d'un cantó a l'altre atrafegats i res més; amb prou feines hem pres consciència del que estàvem fent a cada moment.

Reconec que a vegades vaig així pel món, però per sort, sovint reacciono i em dic: però perquè vas tan depressa? Aleshores m'aturo a contemplar el panorama i la veritat es que fa gràcia.

Una de les feines que faig com a administrativa, és la de preparar els sobres pels missatgers: escric les etiquetes i ho apunto a la llista de missatgeria. Doncs bé, a vegades em diuen: SOBRETOT, posa SEÑOR, perquè aquest home té un CÀRREC MOLT IMPORTANT!!

Què voleu que us digui... a mi m'emprenya això! Només el fet que et diguin "senyor", però a més, depenent del càrrec que tinguis... O sigui que si no tens un càrrec "important" no tens prou dignitat perquè et diguin senyor...vinga home!  A part, que l'etiqueta de senyor em sobra de totes totes... a vegades no em callo i dic "Ei, que de Senyor només n'hi ha un!", fa gràcia la cara amb la que se'm queden mirant...  en fi, sóc així... jeje!!

Primer de tot som PERSONES, o no? i com a tal, tinguis el càrrec que tinguis, jo et tractaré com una persona humana, el que ets! com a germans/es que som. A cas Jesús tractava de Sr. al Cèsar? no ho sé, però no m'ho imagino... A més, et puc tractar amb tot el meu respecte sense dir-te senyor... Déu me'n lliuri que algún dia em diguin "senyora" o "senyoreta", total, per quedar bé i donar bona imatge... fora falsedats i hipocresies!! (ui, m'he passat una mica, no?).

ETIQUETES FORA!!!

CONSTI QUE AIXÒ ÉS TAN SOLS LA MEVA OPINIÓ, OKS??!! (no tinc res en contra de ningú, que quedi clar!).