assedegada

 Avís: aquest post està pendent des del 3 de maig!!!! a on anem a parar??? Bé, diuen que mai és tard, espero que així sigui.

 ***********

A l'estiu passat vaig anar a passar uns díes a Montserrat amb la meva fillola i em vaig comprar un llibre fantàstic: "tesimonis de vida monàstica".  De fet, no anava pas a comprar aquest, però no trobava el que volia i quan el vaig veure vaig pensar que seria interessant. Doncs no em va deixar indiferent precisament... Em va acostar més a un món que per mi era pràcticament "desconegut". Ara l'he tornat a llegir, amb uns altres ulls, perquè ja no m'és llunyà i n'he gaudit tant... Llegir cadascun dels testimonis t'acosta més a Déu i t'obre horitzons, per altra banda, en el teu interior es va confirmant quelcom... (potser algun dia us en parli).

Ara estic llegint "El silencio del desierto", un llibre que em va deixar un bon amic (a qui li'n dóno les gràcies!) sobre els Pares del Desert: són cites sobre la pregària, actituds dels monjos/es... amb unes il·lustracions divertidíssimes, però que alhora et transmeten molt bé el que està escrit (és clar que ser divertit i transmetre no és incompatible). Així que alhora que passes una bona estona llegint, també n'aprens força coses.

He agafat força apunts dels dos llibres. I us els recomano molt perquè tots dos parlen sobre actituds bàsiques per a qualsevol creient que no està malament recordar de tant en tant.

Fa pocs díes que he acabat de llegir "Historia de un alma", de Sta. Teresa de Lisieux. Un llibre que us recomano molt. ;) Doncs de frases com la del títol n'està ple: "Esposo mío..." "tu amor llega hasta la locura..." etc... tampoc m'entretindré a escriure-les totes... Vaja, que trobo que viu la seva relació amb Jesús de manera molt apassionada i entregada fins a l'extrem, i és molt "enamoradissa", però vivint l'amor a fons, estimant a fons.... Això és el que jo penso, després, no en tinc ni idea. 

Però us asseguro que he après molt, d'aquest llibre, m'he apuntat força coses. Fins i tot, penso que la meva relació amb Jesús ha canviat... com que se'm ha ampliat l'horitzó de vocabulari de pregària, per dir-ho d'alguna manera.... fixa't el que pot fer un llibre! :D

A banda d'això, la de Sta. Teresa de Lisieux (com molts d'altres) és una vida exemplar, és una Santa! No sé, m'ha tocat molt d'aprop... la seva vocació, l'entrada al carmel... m'emociona poder llegir coses així... 

Tinc la gran sort de què m'agrada llegir, però el problema és que no trobo el temps suficient: un llibre em dura mesos... també és cert que abans d'agafar un llibre faig altres coses... ja se sap, no es pot fer tot.

Mira que s'aprenen coses llegint... escrius millor i segurament que també t'"expresses millor", segons el que llegeixis també et pot servir per aplicar-ho al dia a dia; i els milers d'històries interessants que se't queden grabades a la memòria (testimonis colpidors, vides intenses i plenes...) és tot un món, aquest dels llibres!

Quina gran sort saber llegir!! Clar, com que ja en sabem, no ho valorem prou, realment sembla una ximpleria sense importància, una més de les coses que vas aprendre a l'escola, però quan et pares a pensar i veus que hi ha gent que no sap llegir (ni escriure! una altra gran cosa, veieu?) et sap greu perquè s'estan perdent una petita part apassionant (o no) de la vida: llegir i escriure, m'encanta...

sí sí, ara ho explico. Això no m'ho he inventat (bé, el títol del post sí, però és la idea), sinó que ho he tret d'un capítol del llibre que m'estic llegint "Servir en l'Amor", no per res, però un gran llibre (gràcies Gna. Catalina per deixar-me'l!). El veritable títol del capítol és: "La Quaresma i el misteri Pasqual de Jesucrist".

Doncs bé, hi ha un moment en que compara la Quaresma amb un embaràs. Què curiós, normalment es relaciona l'embaràs amb l'Advent, clar, de fet, sembla més lògic, no? A l'Advent esperem el NAIXAMENT de Jesús, i a la Quaresma... la RESSURRECCIÓ! Jo sempre havia vist el temps quaresmal de manera molt diferent, més pel cantó "negatiu", si se'n pot dir: relacionava més la Quaresma amb la MORT de Jesús que no pas amb la RESSURRECCIÓ...(tot i saber que ressucita) aquest capítol m'ha obert els ulls. Bé, tornant a la relació Quaresma.-embaràs, una dona embarassada ha de CANVIAR COSTUMS: ha de fer una dieta especial... etc. etc. Els cristians també fem canvis quan esperem la Pasqua. Una mare canvia perquè al seu fill no li falti de res i neixi bé i sà. I els cristians canviem per rebre Jesús com es mereix, perquè quan vingui no trobi en nosaltres res de vell i brut. En els dos casos hi ha una CONVERSIÓ.

Espero viure aquesta Quaresma amb veritable esperança.