assedegada

Ahir la impresora semblava que estigués adormida: m'imprimia una pàgina per minut! En sèrio, eh... ;) Em vaig resignar pensant: "aquesta és una bona manera de practicar la paciència". A partir d'aquí se'm en va anar la bola (els qui em coneixeu sabeu que em passa sovint) i vaig pensar que estem massa acostumats a l'immediatesa, a l'eficàcia... ho volem tot a l'instant i quan hem d'esperar més del compte perquè la màquina no funciona o hi ha cua o el que sigui... ja ens posem neguitosos.

Està molt bé poder entrar al google, posar qualsevol cosa i de seguida tens mil i una pàgines per xafardejar, o que vagis a un bar, demanis un cafè i de seguida te'l serveixin... Però... ei! No voleu dir que estem perdent el valor de la paciència? Que està molt bé tot això de trobar les coses ràpid, però... entre poc i massa, no? Que la paciència se'ns esgota a tots, no es pot ser eternament pacient ni eternament optimista ni... clar! Però d'aquí a desentendre'ns, posar-nos el pilot automàtic i funcionar per inèrcia tot el dia... no sé.

És que em fa ràbia veure com anem corrents d'un cantó a l'altre tot el dia. Perquè? Perquè correm tant? És la societat de les presses... anem tan atrafegats que ni pensem a respirar i quan acaba el dia i per fi parem, ens adonem que no hem fet més que anar d'un cantó a l'altre atrafegats i res més; amb prou feines hem pres consciència del que estàvem fent a cada moment.

Reconec que a vegades vaig així pel món, però per sort, sovint reacciono i em dic: però perquè vas tan depressa? Aleshores m'aturo a contemplar el panorama i la veritat es que fa gràcia.

Els dilluns estic anant a un curs de l'Apocalipsi, sí si, heu llegit bé... hi ha gent per tot! Ja anem pel capítol 20, hi ha una frase d'aquest capítol que diu: "i la Bèstia va estar tancada per 1.000 anys". Val a dir que no són mil anys exactes, perquè absolutament tots els números que surten a l'Apocalipsi són simbòlics, inclós el 666 "famós".

Amb això dels 1.000 anys ja ens vam embolicar a parlar del temps (no el de metereologia, eh? ) i va estar molt interessant. Van sortir pel mig paraules com kairós i kronos, i vam discutir què vol dir Jesús quan diu ARA? Vol dir que ha de ser ja mateix? Ho vam comparar a (p.e.) quan quedes amb algú i esteu dues hores parlant, però heu tingut una conversa tan interessant que les dues hores us han passat volant. Així que no són dues hores de rellotge, sinó que ha sigut un temps "relatiu", com si el temps s'hagués aturat; ha sigut un temps kairós, com també el kairós és l'AVUI de Déu, el temps de la salvació. Nosaltres mesurem el temps amb hores (un misteri el tema dels minuts i les hores), però el temps de Déu no es pot mesurar, perquè pertany a la Seva sabiduria: "i no revelà la seva voluntat fins que els temps no fóssin madurs" (Salms (?)).

Hi ha moltes parts de la Biblia que parlen del temps de Jesús: quan entra al temple i llegeix el volum del profeta Isaïes: "AVUI es compleix aquesta escriptura" (Llc. 4), el dinar a casa de Zaqueu: "baixa de pressa, que AVUI m'haig d'hostatjar a casa teva" (Llc. 19)... n'està ple. Hi ha un capítol que explica molt bé això i que m'agrada molt: "eclesiastés (o cohèlet) 3" i ho recordo perfectament perquè se'm va quedar molt grabat. Comença així: "Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un moment per a cada cosa." (Cohèlet 3, 1) Us recomano, però, que us el llegiu sencer; és un capítol que val molt la pena i t'ajuda a prendre consciència que les coses arriben quan han d'arribar. La veritat és que podriem seguir fins l'infinit...

La conclusió que trec de tot això és que vull que el meu temps sigui kairós, és a dir, viure cada moment intensament, assaborir cada minut, no deixar que el temps se m'escoli entre les mans buit de sentit. I sobretot, saber esperar.

I vosaltres, de qui sou... kronos... o kairós?

Aquest cap de setmana vam tenir sortida de caps, durant un dinar vam començar a discutir d'on prové el "set " de "setciències" i perquè "set" i no un altre número. Ens vam ficar en termes apocalíptics i ho vam deixar en què com el 7 és el número Diví, és el número de la perfecció, per tant, no es pot ser millor.

Doncs he buscat al dicconari (últiament sembla que tinc afició a buscar definicions de paraules) i he trobat això:

Pel que sembla, el "set" no fa referència al número, sinó a la set d'aprendre, "set de ciència". Tota la vida pensant que feia referència al número... ja veieu.

No sé, després de trobar això, és la conclusió que he tret de la paraula setciències.