assedegada

Sabeu que sóc fan incondicional de les pregàries de Taizé i que cada diumenge baixo a casp a cantar... jej! Doncs ahir vaig arribar tard i clar, em vaig quedar "out of micro" ;) Doncs vés per on que no vaig cantar res! Anava amb ganes de fer pregària i em vaig dedicar a això.

Ara ja puc dir com es viu la pregària "des de fora", és diferent, perquè quan estàs ficada amb els cants has d'estar pendent de moltes coses: l'afinació, el tempo, el temps... ;P vaja, mil detalls; hi entres igual, però potser no tant, els qui em coneixeu sabeu que m'agrada molt cantar (i si és per Déu més!) i per tant els cants m'ajuden a fer pregària, però de tant en tant ja va bé no cantar i escoltar.

De tots els cants que es van fer, em quedo amb el següent:

"NADA NOS SEPARARÁ DEL AMOR DE DIOS".

Va ser massa... només l'escoltar la gent com el canta, però si a sobre ets sents poca cosa i plena d'imperfecions  i et preguntes: "perquè Ell em crida A MI?" i penses que no t'ho mereixes, perquè Ell és massa gran i la crida que et fa també ho és... i tu ets massa imperfecta i tot et cau massa gran... i plores... plores de felicitat, d'agraïment, d'incomprensió, de por, de... però et sents tremendament estimada (res no ens podrà separar, RES!! què fort, això!) i dius: "Pare, si Tu ho vols... FACI'S".

"TU ETS QUI ENS CRIDA I EN SILENCI VENIM. TU ETS JESÚS."

Vaig passar-me la cançó dient Tu ets Jesús (2a veu) Al final no quedava res, tan sols: JESÚS.

Jesús, Jesús... Com més repetida, més ressonava dintre meu, més maca em semblava, més gran, més... TOT. No m'hagués important seguir cantant Jesús una bona estona...

Oh Déu! Quin do més gran poder sentir-ho! Poder sentir que al dir Jesús, dins teu es forma com un volcà en erupció i de fons, un ventijol suau de pau... GRÀCIES, SENYOR!!!!

"m'abandono a Tu (x3), fes que siguem u". (no tinc la partitura)

M'encanta... ahir, mentre la cantava, em sentia cada vegada que la repetia més i més abandonada (més entregada), més "en comunió" amb Jesús... va ser un moment preciós... hagués estat cantant-la hores seguides... avui encara ressona...

Demano al Senyor la capaçitat per abandonar-me cada dia una mica més a les seves mans, perquè Ell prengui tot el que tinc i el que sóc i ho transformi en "terra bona". Vull ser com l'argila en mans del terrisser". Deixar-me guiar per Ell perquè cada dia estigui una mica més a prop de la seva "Muntanya Sagrada"...  Deixar-me prendre cada dia una mica més per Ell perquè a la fi "no sigui jo qui visqui en mi, sinó Crist"... Això és la felicitat!!

Fa un parell de setmanes, preparant els cants per la pregària de Taizé, va passar una cosa que va fer molta gràcia. Clar, quan estàs assajant cants, doncs només estàs per això. Doncs resulta que al "De noche", mentre cantàvem, tots estàvem fent altres coses alhora: un apuntant acords, l'altre buscant la lletra, l'altre... Al sortir de la pregària ho vam comentar.

Que pot semblar una ximpleria, però mira... Així doncs, el "De noche" s'ha convertit en la cançó de l'ORA et LABORA. ;)

 Aquesta setmana toca aquesta (la veureu millor si entreu a www.taize.fr)

"BONUM EST CONFIDERE IN DOMINO, BONUM SPERARE IN DOMINO".

Ja veieu, últimament estic amb el tema de la confiança... i és que penso que no hi ha rés més de bo que abandonar-se a mans del Pare i deixar que Ell façi... m'encanta poder sentir-ho! Això no vol dir que ho aconsegueixi sempre eh... només faltaria! Sempre hi ha moments que costa, moments en que t'agradaria "controlar-ho tot" i tenir la vida a les teves mans, per dir-ho d'alguna manera, i aleshores et resisteixes a que l'Altre entri de ple i actuï, i penses: perquè? Però per sort, després reacciones i dius "ad maiorem Dei gloriam" que es façi com Tu vols i no com jo vull; perquè Tu saps molt millor que jo el que necessito a cada moment, així doncs... AQUÍ EM TENIU!!

Ja sabeu... confieu-hi plenament.

Aquesta setmana toca "El Senyor", la veritat és que és una de les meves preferides des de sempre... Confiança a tope... jej!

Hola!

Avui ho tinc una mica difícil per triar-ne UNA... Si em permeteu triaré dúes per la relació que els hi trobo entre sí. Són aquestes:

 Com que no es veuen gaire bé, aquí teniu els textos:

Oculi nostri: "oculi nostri ad Dominum Jesum, oculi nostri ad Dominum nostrum".

Bleibet (traducció): "a prop teu, oh Crist vetllaré. Tu ens dónes vida, Tu ens dónes vida".

Jo vull vetllar al teu costat, Jesús. Tu ets la meva vida, per això vull fixar els meus ulls en Tu i no apartar-los mai, no apartar-me mai del teu costat. Vull vetllar per no perdre mai la Teva mirada, perquè si la perdo també ho faig jo...

La Teva mirada és la que em dóna forçes per seguir endavant malgrat tot, la que em sosté dempeus quan tot s'enfonsa, la que em retorna al bon camí, la que em porta a confiar plenament en Tu i abandonar-me a les teves mans...