assedegada

Per fer el camí de la feina a casa tinc dúes opcions:

- agafar el bus que va directe a Rubí

- agafar qualsevol bus, baixar a l'estació de St. Cugat i agafar el tren fins a Rubí.

Ahir vaig optar per la primera. Doncs a mala hora! Es veu que a l'agost canvien la ruta - i els horaris, però això ja se sap- i no ho avisen enlloc (bé, ho avisen els primers díes i després ho treuen, em van  dir unes senyores) així que jo tota panxa i de sobte veig que abans de la meva parada fa un tomb cap a una altra banda, vaig picar de seguida, però hi havia un bon tros. Total, que vaig preguntar com s'hi arribava a l'estació (que està al costat de casa) i vaig tornar caminant. Mitja horeta, vaig trigar...

Però "no hay mal que por bien no venga", diuen. Així vaig conéixer el carrer Montserrat, el de St. Ignasi, St. Francesc, St. Joan, el forn de la moreneta... Vés per on! Només em faltaven Sta. Teresa i St. Benet... llàstima! :P Va ser graciós el trobar-me de sobte amb tots aquests carrers... jeje!!

Aquesta nit no ha deixat de ploure, i no ha sigut un plujim d'estiu, no no... ha sigut una Senyora Tempesta, amb noms i cognoms, és a dir, amb Llamps i Trons... a vegades semblava que el pis tremolava... ;) I avui el cel és negre, encara... no ha plogut prou?

Pel que dic sembla que la pluja no m'agradi i m'encanta... el que més m'agrada és la olor de terra mullada... mmmh... no em cansaria mai d'olorar-la, és com si m'entrés ben endins i em netejés tots els racons... és una sensació que m'encanta! I el seu so quan repica contra el terra... em passaria hores escoltant-lo! La pluja convida al recolliment i la contemplació. Beneïda sigui la pluja!

Sabeu que sóc fan incondicional de les pregàries de Taizé i que cada diumenge baixo a casp a cantar... jej! Doncs ahir vaig arribar tard i clar, em vaig quedar "out of micro" ;) Doncs vés per on que no vaig cantar res! Anava amb ganes de fer pregària i em vaig dedicar a això.

Ara ja puc dir com es viu la pregària "des de fora", és diferent, perquè quan estàs ficada amb els cants has d'estar pendent de moltes coses: l'afinació, el tempo, el temps... ;P vaja, mil detalls; hi entres igual, però potser no tant, els qui em coneixeu sabeu que m'agrada molt cantar (i si és per Déu més!) i per tant els cants m'ajuden a fer pregària, però de tant en tant ja va bé no cantar i escoltar.

De tots els cants que es van fer, em quedo amb el següent:

"NADA NOS SEPARARÁ DEL AMOR DE DIOS".

Va ser massa... només l'escoltar la gent com el canta, però si a sobre ets sents poca cosa i plena d'imperfecions  i et preguntes: "perquè Ell em crida A MI?" i penses que no t'ho mereixes, perquè Ell és massa gran i la crida que et fa també ho és... i tu ets massa imperfecta i tot et cau massa gran... i plores... plores de felicitat, d'agraïment, d'incomprensió, de por, de... però et sents tremendament estimada (res no ens podrà separar, RES!! què fort, això!) i dius: "Pare, si Tu ho vols... FACI'S".

Aquest dilluns passat vam finalitzar el curs de salms, què curt! Si fa res que el vam començar... vam acabar l'apocalipsi i ens vam posar amb els salms, d'això farà un parell de mesos (?) i ara ja s'ha acabat... fins el curs que ve.

Juny sembla que sigui la fi del món, perquè totes les activitats s'acaben: el cole, els cursos, la parròquia... i ens esperen dos mesos ben "buits", (que no avorrits): passem de tenir l'agenda a tope a tenir-la mig plena i encara!

Veient-ho des d'un altre punt de vista, podríem dir que arriba aquell temps per fer tot allò que no hem pogut fer durant el curs. Sí, s'acaben les activitats del curs, però en començen d'altres... la vida és un continu moviment! 

Us presento als companys de curs:

Adéu "salmistes", fins aviat!!

La darrera setmana de maig vam acabar la Catequesi d'infants, i ho vam fer amb una festa comuna. Ho vam passar d'allò més bé! Vam fer jocs i després vam pregar el Pare nostre en una gran rotllana, potser érem 200!! I finalment vam berenar.

Va ser bonic veure una gran rotllana pregant el Pare nostre... molt emotiu. Aleshores és quan penses: realment aquest curs ha valgut molt la pena, i ja enyores els nens abans que marxin... de fet, unes setmanes abans que s'acabi la kate ja t'agafa la "depre" i dius: jo vull seguir tot l'estiu amb els "meus" nens! Què faré sense ells?

Bé, cada cosa té el seu temps i el seu moment: si seguíssim tot l'estiu fent catequesi nens i monitors acabaríem esgotats, no pensaríeu que dic en sèrio això de continuar a l'estiu?  Però sí que els trobes a faltar, això no ho pots evitar, per molta guerra que hagin donat... te'ls estimes.

Us presento als meus "alumnes" (falten dúes nenes, però és difícil que siguin tots):

Som: Ramon, Ferran, Àlex, Pol, Laia, Laura, Marc V., Marc G. i Zoila.

Sembla mentida però sí, el curs ha acabat. Ara no faré cap valoració tampoc, però penso que ha sigut un curs molt bo.

GRÀCIES SENYOR, per aquests nens i nenes, són un testimoni viu Teu. GRÀCIES també pels companys catequistes, per tots els moments que hem viscut. GRÀCIES per ser present en cada rostre, en cada mirada, en cada gest...

divendres 24 de maig de 2002, 20h, Reial Monestir de Sant Cugat. Junt amb 23 persones més em vaig confirmar. Jesús em va donar el do del seu Esperit Sant!!! I ja fa cinc anys d'això...

Us pot semblar una ximpleria, però sempre m'ha agradat "cel·lebrar-ho" d'alguna manera: amb una trucada als padrins n'hi ha prou, o si es pot anar a l'Eucaristia millor que millor. La mare em diu que és curiós que cel·lebri el dia de la Confirmació i no el de la Primera Comunió; bé, simplement que rebre la Comunió ho faig cada setmana i ja forma part del dia a dia, i la Confirmació no: és clar que per Pasqua renovem el compromís del baptisme i que en realitat m'estic confirmant cada dia, dient SÍ a Jesús, però mira, m'agrada recordar el dia que em vaig confirmar.

Doncs sí, cada dia podem dir a Jesús: "sí, et vull seguir" o dir que no i anar a la nostra... penso que això té molt a veure amb les decisions que prenem durant el dia, com afecta al nostre compromís com a cristians! I que difícil és a vegades discernir la voluntat de Déu i renunciar a fer la nostra... però per això el Pare ens envia el seu Esperit Sant, amb Ell ens envia la FORÇA i la LLUM suficients per poder seguir caminant,  a vegades a sotregades, però sempre endavant... ens envia la seva SAVIESA i FE per discernir a on hem de trepitjar i a on no, i junt amb la FE, ens envia també CORATGE, CONFIANÇA i PACIÈNCIA per quan el camí se'ns façi costerut. Però el do suprem... és L'AMOR!!! Ja ho diu St. Pau: "ja pots fer les millors obres, que si no estimes...". Ah! L'amor... és la major força de totes, pot transformar en carn el cor més pedregós, fins i tot pot perdonar allò que per nosaltres és "imperdonable"; amb la seva força poderosa ho transforma tot... i si tu restes amb el cor obert i deixes entrar a dojo l'Amor de Déu, és l'ho més gran que hi ha... és la feliçitat!!!!

I aquest diumenge Pentecosta.... "obrim els nostres cors i deixem entrar de ple l'Esperit del Senyor! I que el Seu Esperit ens GUIÏ i ens IL·LUMINI!!! PREGUEM".

"Senyor, GRÀCIES: per donar-nos el do del Teu Esperit Sant, pel do del Teu Amor, que ens fa seguir dient sí malgrat les adversitats i ens empeny a fer coses sorprenents i sovint incomprensibles si no sapiguéssim que és la Teva mà la qui ho fa en realitat... GRÀCIES, per caminar al meu costat sempre... GRÀCIES, per entrar de ple a la meva vida, GRÀCIES.......... GRÀCIES....... I GRÀCIES!!!!".  

 El dijous passat, amb els nens de cate vam aprendre aquella pregària tan bonica de St. Francesc d'Assís que diu:

"on hi hagi odi, hi posi amor..." i així va fent, us sona, oi? Doncs després de llegir-la del dret i del revés i tornar a repetir i aprendre-la gairebé de memòria, vaig dir: - I ara, perquè no fem d'aquesta pregària una versió nostra? - al principi se'm van quedar mirant tots amb cara rara com dient: - i això com es fa? - però de seguida van començar a sortir frases molt interessants, i aquí teniu, la versió de la pregària de St. Francesc feta per nens/es de 7 i 8 anys:

" Que on hi hagi DESTRUCCIÓ hi posi UNIÓ,

   que on hi hagi POBRES hi posi ALIMENT,

   que on hi hagi RIQUESA hi posi COMPARTIR ,

   que on hi hagi BARALLES hi posi TRANQUIL·LITAT I AMOR ,

   que on hi hagi ODI hi posi PAU,

   que on hi hagi GUERRES hi posi GLORIA I ALEGRIA ,

   que on hi hagi PLORS hi posi RIALLES ,

   que on hi hagi INJUSTÍCIA hi posi JUSTÍCIA ,

   que on hi hagi CEGUESA hi posi FE."

Jo em trec el barret, i vosaltres??

Síiii, ja sé que fa gairebé un mes que no escric... la gent ja em pregunta si el blog està de vacançes... jej! Sé que no hi ha excusa, però molts ja coneixeu el meu "hiperactivisme" i a voltes em resulta difícil trobar el temps per escriure, però tranquils, que he tornat! jeje!! ;D

Ara mateix no tinc cap tema en concret per escriure, però he pensat que havia de donar senyals de vida... no? ;))

Per qui encara no li hagi arribat la meva felicitació de pasqua: MOLT BONA PASQUA!!!! Espero que tots hagueu pogut viure molt intensament la Setmana Santa. La meva ho ha estat força, aquest any l'he passada amb les benetes de barcelona, a qui dóno les gràcies pel seu acolliment i el seu testimoni. GRÀCIES!! :)

I ara doncs intentant adaptar tot el que he viscut aquests díes pasquals a la rutina diària, això sí, sense deixar-ho de banda, (sinó de què haurà servit?) i provant de trobar en tot al Crist Resuscitat. Penso que aquesta Setmana Santa ha donat molt de fruit, GRÀCIES A DÉU!! I és que deixar-se tocar el cor per Jesús Resuscitat és massa...

Bé, tot això és un resum molt pobrement resumit (quines frases!) de la meva vivència Pasqual. Només volia deixar una petita petjada (petitíiiiissssima).

Una abraçada,